Overblog
Seguir este blog
Administration Create my blog
3 agosto 2016 3 03 /08 /agosto /2016 23:25

Antoine de Saint-Exupéry. Edgar Allan Poe. Stephen King. Amélie Nothomb. Franz Kafka. Jordi Sierra i Fabra. John Kennedy Toole. Thomas Benzina. Mathias Malzieu. Neil Gaiman. Ben Brooks. J.K. Rowling. Salvador Macip. Maria Carme Roca. Andreu Martín. Gemma Lienas. Dostoievski. Maite Carranza. J.R.R Tolkien. Patrick Süskind. Patrick Rothfuss. Michel Ende. Plató. Laura Gallego García. Roberto Cotorneo. Michel Morpugo. Paolo Giordano. Care Santos. Rocío Carmona. Francesc Miralles. Isabel del Río. Haruki Murakami. Quim Monzó. Mercè Rodoreda. Albert Sánchez Piñol.

3 agosto 2016 3 03 /08 /agosto /2016 23:16

Llegir per resistir i sentir que estic aquí per llegir sense patir. Llegir per sentir que estic més viu que una perdiu. Llegir per oblidar que tot s'oblida sense avisar. Llegir sent conscient que aviat tot s'esborra i s'ho endú el vent. Com les paraules. Com les mirades. Com el patiment o sofriment. Si fos per mi, llegiria fins a la fi. Si fos per mi, viuria entre llibres i riuria sentint-me ric. Llegir és bonic. M'ho dóna tot sense ocupar espai. M'omple de joia i d'esglai. M'arrossega cap a noves experiències que no viuré mai. M'ofega i m'assassina sense causar-me cap ferida. M'abraça amb la mateixa amenaça que una rialla. M'abraça sense ser massa. M'escalfa com l'enyorança. M'entèn com un nen. M'allibera com la pena. M'acompanya com l'amic que mai enganya. M'escolta sense ulls ni mirades mortes. M'estreny com si estigués a prop de l'infern. M'enterra lluny de la Terra per enviar-me a una altra menys covarda i més capaç d'entendre que l'home tot ho esguerra amb l'afany de poder i la guerra. L'home que fa mal sense matar a ningú altre que al seu passat animal, desig carnal. L'home que aniquila la Terra forn de la seva vida. L'home que també escriu per dir el que diu. L'home que retrocedeix i s'atordeix a si mateix tallant les arrels de la natura i cremant el niu de la flor més pura.

3 agosto 2016 3 03 /08 /agosto /2016 23:15

Congestió nasal. És genial. Fenomenal. No fa cap mal. Però resulta poc banal. Em fa sentir malament, encara que no ho estigui realment. Em fa sentir malalt, encara que estigui tan bé com cal. Així és la meva congestió nasal. Tant se val. Potser sigui més, perquè em fa molèsties de no res al cap i a les orelles. A vegades sento com se'm cremen les celles. No literalment. Tampoc no exagerem. Conec aquest sentiment. Com el refús d'una invitació d'anar a l'altra habitació. No és cap obligació. Però a vegades s'aproxima a aquesta inquietant sensació. Sort que encara no estic mort. Em queda molt i no em fa por ni això ni allò ni la congestió del colló. Collons queda millor. I ho deixem aquí. Tampoc us vull fer patir. A mi em va bé així. Espero que us pugui divertir.

22 julio 2016 5 22 /07 /julio /2016 22:55

Calor i flotador. Aigua sense sabó i amb sal i/o clor. Sol i a torrar-se molt. Prtotecció solar només pel nen i pels covards. I a l'ombra, el vigilant.  Genial. Bestial. Visca. Per fi. Ja estan aquí. Les estimades vacances que les apreciem més que la nostra pròpia voluntat d'aquest comiat. Vacances de colors sense tons i d'enyorances i calors i de poques estances. Vacances amb recanses i nanses. Anem de vacances per somniar amb les que vindran d'aquí un any i recordar que només es fan quan es fan, durant un mes, més o menys, o menys o més, i ja és bastant però no tant. Anem de vacances a desconnectar de la connexió que és la nostra obligació i condició que ens fa estar en acció. Viatgem durant dues setmanes i ens entreguem a l'aventura absurda amb ganes i busquem noves experiències semblants a d'altres...Vacances com nanses que s'allarguen i ens abracen i ens recorden que anem amb corda i donem voltes sobre la mateixa roda com un ratolí pobre que ens sembla la cosa més bufona i li diem hàmster i el comprem i l'engabiem i ens deixa de fer fàstig perquè és nostre i ja no és un ratolí vulgar de carrer, que no val res igual que el nostre perquè l'hem comprat a les Rambles o a Wallapop però no ens importa. Vacances amb nanses. Qui en té ganes? Avui s'acaben. Vull dir, comencen. Aviat comencen. Vull dir, s'acaben.

Calor i flotador. Aigua sense sabó i amb sal i/o clor. Sol i a torrar-se molt. Protecció solar només pel nen i pels covards. I a l'ombra, el vigilant.  Genial. Bestial. Visca. Per fi. Ja estan aquí. Les estimades vacances que les apreciem més que la nostra pròpia voluntat d'aquest comiat. Vacances de colors sense tons i d'enyorances i calors i de poques estances. Vacances amb recanses i nanses. Anem de vacances per somniar amb les que vindran d'aquí un any i recordar que només es fan quan es fan, durant un mes, més o menys, o menys o més, i ja és bastant però no tant. Anem de vacances a desconnectar de la connexió que és la nostra obligació i condició que ens fa estar en acció. Viatgem durant dues setmanes i ens entreguem a l'aventura absurda amb ganes i busquem noves experiències semblants a d'altres...Vacances com nanses que s'allarguen i ens abracen i ens recorden que anem amb corda i donem voltes sobre la mateixa roda com un ratolí pobre que ens sembla la cosa més bufona i li diem hàmster i el comprem i l'engabiem i ens deixa de fer fàstig perquè és nostre i ja no és un ratolí vulgar de carrer, que no val res igual que el nostre perquè l'hem comprat a les Rambles o a Wallapop però no ens importa. Vacances amb nanses. Qui en té ganes? Avui s'acaben. Vull dir, comencen. Aviat comencen. Vull dir, s'acaben.

22 julio 2016 5 22 /07 /julio /2016 22:29

Fem el que fem la veritat se l'emporta el vent i al final arribem al final imminent. Fem el que fem odiem i fem i no ho entenem. Suplim el que ja no tenim sovint. Fingint saber d'on venim, d'on procedim, d'on sortim. Ens bevem com aigua les ampolles per oblidar les cabòries i endinsar-nos en altres històries banals, menys reals i més transitòries. Fem el que fem tenir pèls a sota les aixelles o a les cames és antihigènic i fastigós si ho fan les dones o les noies, però fem el que fem no ens immutem i mai serà fastigós un ós pelut igualment. Mai denunciarem que fa malament aquell home que ensenya els seus pèls al vent. Però si ho fa una persona del sexe valent ho veiem dolent per culpa d'un cànon que no entenem d'una estètica que reinventem i aniquilem contínuament com ho fem amb la Terra i l'altra gent que ens esguerra el camí cap al nostre èxit imminent. Fem el que fem menyspreem la dona que ens dóna vida des del nostre naixement. Els forçuts han de ser els homes, que no han parit ni un ou. Fem el que fem ho estem fent malament. Destrossem tot el que respirem i ens alimenta, l'arbre i l'aigua i l'aire i la dona. Què més en dóna. Tant és. Som així de cruels i no s'hi pot fer més. O potser sí. Però no volem. Fem el que fem, la majoria destrossem allò que ens ha creat. Fem el que fem, oblidem el passat i la bondat. La majoria. La minoria no sé on s'ha ficat. Potser estic dient una barbaritat. Espero que surti aviat. I que això no sigui un trist comiat. Que algú aixequi el cap i ens faci costat. Que totes les injustícies i pensaments abusius i violacions i desproporcions i aniquilacions s'hagin acabat. Que res excusa l'assassinat i la maldat. No provoca el delicte la víctima vestint-se amb llibertat, franquesa i lleugeresa, sinó el violador agressor i malalt del cap. Els que demanen que elles ensenyin menys per bé comú són tan mesquins i assassins com aquests primers. Que algú ens expliqui qui els ha educat. Que tornem a començar des de la bondat.

2 julio 2016 6 02 /07 /julio /2016 03:00

Discutir perquè sí. Discutir amb familiars per raons de divergències de gustos musicals. Perquè tots som diferents i ho volem dir. Perquè hem vingut aquí per patir. La pena és que no hi ha prou pena comparada amb la que queda. La pena és que tot sembla fet per acabar desfet. Perquè les paraules tot ho emplenen i ho desfan com globus que es van inflant i desinflant. Passar-ho bé malgrat tot. Un bon dia i una alegria. Discutir per entendre amb qui val la pena seguir. Discutir com a sinònim d'estimar sense fi. I després anar a casa del teu amic a veure una sèrie etiquetada de terror i riure pels descosits. Acabar plorant de tant riure com un elefant. Recordar que viure és anar tirant cap endavant, somriure i crèixer de forma constant. Anar avançant. Somiar bastant. Escriure i anar caminant. Pensar que el millor encara ha d'arribar. Pensar que a vegades no cal pensar. Deixar-se anar. Volar. Estimar.

26 junio 2016 7 26 /06 /junio /2016 01:39

26

Dia vint-i-sis. És tard però no són les sis. Veure una pel.lícula amb la teva germana anomenada What if. A l'acabar-la sentir-se feliç, gairebé al paradís. Riure recordant alguna seqüència. Intentar entendre paraules en anglès sense perdre la paciència. Sentir que vols llegir amb urgència. Escriure per explicar el que et fa estar en aquest estat de somnolència. Haver sopat un entrepà amb massa xoriç és un risc que t'impedeix perdre la consciència. Voler fugir del teu estómac per sentir que està menys ple. Acabar d'escriure una darrera frase amb plaer, pensant que tot va bé, que ara llegiré, que he aprovat i aprovaré, que aviat m'adormiré.

8 junio 2016 3 08 /06 /junio /2016 22:20

Diuen que escriure t'ajuda a evadir-te. Diuen que escriure et fa sobreviure. Diuen que qui escriu no sap el que es diu. Diuen que escriure massa et fa allunyar-te de casa. Diuen que qui escriu és infeliç i no ho diu. Jo opino que escriure és viure. Escriure és una manera de cridar, de lluitar. Quan comences, a vegades penses que ja no podràs parar. Escriure m'ajuda a riure i a entendre que estic aquí per escriure sense prendre'm les coses massa a pit. Embolcallant-me en el meu propi embolic. Rimbaud va viure menys de trenta-vuit anys. I abans dels vint ja havia escrit tota la seva obra poètica. Però no buscava l'èxit, ni la fama, ni el record. Jo diria que buscava l'alliberació, la satisfacció, la sensació de conèixer-se a si mateix millor, l'exteriorització de la tristor. Escriure com una forma de viure. Escriure per sentir que estem aquí. Per saber que estàs amb mi. Per saber que et puc seguir. Per gaudir. Per recordar tot el que em vas dir ahir. Per esborrar la pena i pintar-la de poemes. Per omplir de pau els cors de tots els que desitgin llegir els meus mots. Per saber que no som pocs.

4 junio 2016 6 04 /06 /junio /2016 22:36

Constel·lacions. Carregades de mons. A vegades calen molts segons per trobar constel·lacions. Algunes coses són tan bones que no precisen segones impressions. A vegades cauen petons que són com constel·lacions. Alguns en podrien dir també consolacions. Però la majoria diran que són nous mons meravellosos. Ara que la nit és maca i que la son no ve a abraçar-me encara, ara que estic aquí escrivint mentre penso en tot el que no dic gaire sovint. Ara és quan ve a trobar-me la idea soterrada que parla de constel·lacions com a símbols d'emocions. Sovint ens penedim d'allò que hauríem pogut dir, però no hi ha res pitjor que guardar-se l'amor dins del cor. A mi el que em fa patir és sentir que tot el que ens mou només és un rovell sense ou. A mi el que em fa sofrir és pensar que estic aquí enlloc d'estar allà on hauria d'estar que no és aquí, estudiar enlloc d'escriure aquesta constel·lació que em fa viure i riure sense obligació. Constel·lacions carregades de sensacions, de passions, de complicacions i d'il·lusions. Avui que no és ahir ni serà demà començo a idear el que és creure en la veritat. Trobar un rostre agradable, una cara amable, un somriure estable, és poc probable. Però que aquest estigui allà on ha d'estar i que el puguis tocar, això no es pot explicar. Sovint sentim que les sensacions que sentim són més fortes que les nostres obligacions. Sovint ens reprimim per haver d'acabar de fer allò que no vull fer, deixant enrere, de banda, allò que no em feia mandra, allò que volia fer però que, sentint-ho molt, ja faré. Sovint ens penedim de tot el mal que patim o que sofrim o que enviem o que rebem, però enlloc d'escriure i de riure i de parlar-ho amb la gent, ens callem, ens penedim i ens en oblidem. Hem de treure tot allò que ens fa creure en l'emoció de veure una constel·lació. Hem de creure que hi ha constel·lacions més enllà de les nostres obligacions. Hem de veure per entendre o entendre el que veiem. Constel·lacions com a guies pels camins que ideem. Corea del Nord és només una mala sort. Però seria millor no viure en una societat lliure. Viure en una societat fora del capital que només fa mal. La mort segura és la dictadura, però haver de lluitar per tenir un lloc on descansar tampoc és gaire sa. La mort segura és la floritura i no menjar verdures, però sentir que sense treballar dia i nit no podem ficar-nos dins del nostre propi llit, no és gaire sa. A vegades calen molts mots morts per trobar constel·lacions. Les que no veiem, les que oblidem, les que ignorem, les ganes que callem, les que no podem. No es poden abraçar tots els cossos enmig de les flors però sí que es pot obligar a pagar amb suor i tristor un lloguer que no hauria de valer re. Constel·lacions que escric dins del meu neguit per impedir caure en l'oblit i extreure el que amago al meu pit. Constel·lacions d'avions i d'estels que sense vels cavalquen la nit. Constel·lacions per oblidar durant uns segons que hauria de continuar amb les meves obligacions, que són aprovar l'examen dels collons. Perdó per acabar amb una paraula com aquesta, collons, que costa tan de pronunciar perquè la gent té por a acabar sense constel·lacions.

Daniel Miralles Robert Casajuana
Comenta este artículo
21 abril 2016 4 21 /04 /abril /2016 16:15

M'agrada molt copiar frases, cites. Ho faig sempre que puc, quan tinc temps, de cada llibre que llegeixo. És una manera d'apropar-me més a les meves lectures, als autors que m'agraden, als seus textos, a la seva manera de veure el món.

En aquest cas, adjunto una citació que m'agrada molt, amb la qual estic molt d'acord:

(...) "Sabies que durant gairebé tota la història de l'espècie humana l'esperança mitjana de vida ha estat inferior als trenta anys? O sigui que només hi havia uns deu anys d'edat adulta, oi? No es planificava la jubilació. No es planificava el futur professional. No es planificava res. No hi havia temps per planificar. No hi havia temps per al futur. Però llavors l'esperança de vida es va anar allargant, i la gent va començar a tenir cada vegada més futur, i per tant van passar més temps pensant-hi. Pensant en el futur. I ara la vida s'ha convertit en el futur. Cada moment de la teva vida es viu pel futur; vas a l'institut per poder anar a la universitat per poder tenir una bona feina per poder tenir una casa maca per poder enviar els fills a la universitat perquè puguin tenir una bona feina perquè puguin tenir una casa maca i així puguin enviar els seus fills a la universitat."

Ciutats de paper, JOHN GREEN

Daniel Miralles Robert Casajuana
Comenta este artículo

SMILE

http://38.media.tumblr.com/e4996810c26cad704dcb7f0b47e3d76d/tumblr_n65c4xylDD1tole21o1_500.gif

...Hi ha moltes coses per sentir...

 

 

 

The Raven Boys, MAGGIE STIEFVATER

J.DICKER

"Dues coses donen sentit a la vida: els llibres i l'amor".

 

JOEL DICKER

 

I wonder

"I wonder how many times you've been had

And I wonder how many plans have gone bad

I wonder how many times you had sex

And I wonder do you know who'll be next

I wonder I wonder wonder I do"

 

Rodriguez

 

Un dels meus llibres preferits

...Hi ha tantes coses que es tornen boniques quan te les mires bé...

 

...Hi ha coses que és millor deixar enterrades i oblidades...

 

 

...Al cap i a la fi, fer-se gran és qüestió d'aprendre a mantenir-se en el bàndol dels que riuen...

 

...Si penses que hi haurà demà, s'esvaniran les teranyines i les penes....

 

 

Si no em desperto, LAUREN OLIVER

"EL AMOR ES LA DROGA DEFINITIVA"


 

 

 

BRYAN FERRY

Frases

...La joventud es una novia caprichosa. No sabemos entenderla ni valorarla hasta que se va con otro para no volver jamás...

 

 

Juventud de Homero


 

Marina, CARLOS RUIZ ZAFÓN