Molt bones, gent!

M'heu trobat a faltar? Ja feia mil anys que no escrivia en el meu bloc, ja era hora!
Aquest cop us escric per un motiu inusual, diferent a les ressenyes, les publicacions, les cites de llibres...
Avui us presento una idea que vam crear conjuntament tres blocs, ni més ni menys que un booktag!!

A vegades no saps què escriure o què dir, i aleshores et quedes mut com un colibrí sense cap cançó per dir.
Sort que hi ha bones idees i bons blocs que et permeten seguir publicant coses interessants, com ha passat en aquesta ocasió.

Ja prou de poesia.

Ara diré el que he vingut a dir.

Puc dir que em sento afortunat per haver-me creuat pel camí amb aquests bloggers tant interessants, unes persones simpàtiques i màgiques que adoren les paraules i els llibres com jo! És un fet inusual que cal tenir present! A més, jo realment no sóc tan blogger com ells, que actualitzen amb més freqüència que jo el bloc...
 

En fi. Ja no m'enrotllo més, que em faig pesat.


Aquí us deixo el booktag col·lectiu "5 COSES QUE M'AGRADA TROBAR ALS LLIBRES"
 

Espero que us agradi tant com a mi m'ha agradat fer-lo! :)

Cedeixo la paraula a la Noèlia, del bloc La Tauleta de Nit.

(L'enllaç al bloc : https://latauletadenit.wordpress.com



1. Aprendre coses rares: m'encanta quan de sobte l'autor treu un tema super curiós del qual no en tenia ni idea. Quant més extrany sigui el tema millor i que doni la informació justa, tampoc cal treure la diplomatura de elements extranys a la vida.

2. Les dones guerreres. Aquelles dones que no són bledes que lluiten i tenen orgull. Viana, Katniss o Megan són alguns dels meus personatges preferits. Qui diu que les dones som el sexe dèbil?

3. L'humor. M'encanta que hi hagi un toc d'humor a la història encara que sigui un drama com "No està escrit a les estrelles" sempre va bé riure una mica.

4. Els personatges extranys. Aquells personatges que no entren dins de cap perfil de persona, aquells que et marquen que saps que seran únics. Els llibres estan plens de nois super durs amb cor tendre, de princeses i antagonistes odiosos però els millors són aquells que no pots comparar com Oki i Uri d'"Allà on els arbres canten"

5. Les frases per recordar. Aiii aquestes frases que de sobte et trobes i et marquen la vida. Cites que poses per tot arreu que poden ser senzilles i directes o conplexes i rebuscades però et fan pensar:


Sí senyor! Molt bones, totes cinc! Personalment, estic d'acord amb la majoria, sobretot les dones guerreres i els personatges diferents, adoro les extravegàncies!

I sense més dil·lacions, aquí teniu les cinc respostes de l'Àlex, també component de La Tauleta de Nit:

 

1. Descripcions Originals: Sens dubtes, una de les coses que em fan treure del cap qualsevol cosa que no sigui la lectura són les descripcions no convencionals. Per exemple, recordo una molt especial de “Ciutat de vidre” de Paul Auster. En aquesta, l'autor descrivia com un dels seus personatges s'aixecava de la cadira explicant el moviment detallat de les seves articulacions. Dóna un toc d'originalitat i et fa estar més atent.

2. Humor: coincideixo amb Noèlia en aquest punt però amb una petita matisació. Crec que en literatura, l'humor ha de tractar-se amb molt de cura i experiència. Si bé és cert que hi ha autors que poden utilitzar l'humor amb un molt bon resultat, com Eduardo Mendoza, no tots aconsegueixen un resultat tant meravellós.

3. Les sorpreses: són molt presents en novel·les policíaques. Però jo em refereixo a sorpreses en novel·les on el gènere no ho precisa. Per exemple en els girs d'arguments molt impressionants en una novel·la romàntica (per dir un gènere).

4. Personatges filosòfics: quan no són massa forçats, els personatges filosòfics són una font de coneixement i un punt de partida brillant per a la reflexió . Un exemple de personatge filosòfic és el professor de Sofia de “el mundo de Sofía”. M'agraden tant que, de vegades, em sobren la resta de personatges.

5. El finals oberts: cal puntualitzar que no vull dir un final que doni lloc a la continuació de la història en un trilogia per exemple. Em refereixo a un final que obligui al lector a pensar com continuaria la història. Que no acabi de tancar el llibre del tot. Que deixi un full en blanc (metafòric) perquè el continuï el lector. Un exemple és “El procés” de Frank Kafka.

Això és tot!

Fins aviat, amics!

Per ceeert!

Per si no us ha quedat clar o no us enterat de què va tot això, aquí teniu l'enllaç al bloc La Tauleta de Nit :

https://latauletadenit.wordpress.com

I també, en segon lloc , però no per això menys important, el bloc de Shining Like a Book:

http://flyingwithbooks4.blogspot.com.es/​​

Moltes gràcies a  tots els que han format part d'aquest booktag per col·laborar i per estar aquí donant vida a les paraules escrites i els llibres publicats (i ja posats, donant vida al meu bloc que ja estava ple de pols). Ara que hi penso! Què faig aquí perdent el temps? Vaig a llegir un llibre a tota velocitat!