Overblog Seguir este blog
Edit post Administration Create my blog
25 junio 2015 4 25 /06 /junio /2015 12:17

Hi ha llibres que et llegeixes en menys de dues hores. Hi ha llibres que ens ensenyen més del que crèiem que podien ensenyar-nos a priori. Hi ha llibres que parlen d'altres llibres i també de màgia, de filosofia i de tarot

Hi ha llibres que aprofundeixen en els somnis mesclats amb la vigília i et fan submergir-te en un món de pensaments extraordinaris i de màgia. Hi ha llibres que parlen de com retrobar-se un mateix, oblidant la sensació de sentir-se perdut. 

Hi ha llibres que voldries recomanar a tothom.

Hi ha llibres que se't fan curts perquè no vols que s'acabin mai, perquè t'enamoren. Hi ha llibres que només veient la portada ja vols descobrir què contenen les seves pàgines. Hi ha llibres que només de llegir-ne el títol ja vols ensumar i tastar. Hi ha llibres que amaguen una veritat oculta que t'intriga i que no es revela fins a la darrera pàgina. Hi ha llibres que et parlen des de dins d'un mateix, cap a fora. Hi ha llibres que desitges tornar a llegir tant bon punt has acabat de devorar amb devoció les seves pàgines.

 

 

La vident de la lluna plena és un d'aquests llibres.

 

 

 

 

SINOPSI

La Laia és una metgessa barcelonina de 32 anys que tot just acaba de perdre la mare. Fent neteja del seu pis troba un capsa plena de fotografies i una vella carta del tarot que la durà a investigar quins són els orígens reals de la família i quin paper hi ha tingut l’ocultisme i el tarot. La Laia està dolguda perquè mai no va poder conèixer el seu pare, de qui no en sap res.

A poc a poc començarà una investigació que la durà a anar trobant pistes i noves cartes del tarot en diferents indrets de Barcelona com el parc de la Ciutadella, el Liceu, el Palau de la Música i molts d’altres. La Laia descobrirà fins a quin punt els jueus i la família Astruc estan implicats en la seva vida i notarà la presència angoixant d’uns ulls blaus que la segueixen i li deixen les cartes del tarot en diferents indrets.




L'AUTORA

Isabel del Río (Barcelona, 1983) és una bona amiga i també una escriptora formidable. Ens atravessa amb les seves paraules magistrals, endinsant-nos en un món on la màgia i la realitat van unides de la mà, on els esdeveniments més inesperats esdevenen els més esperats, on les relacions i les amistats i els amors i els records són elements imprescindibles per entendre qui som i d'on venim. Isabel del Río ens havia parlat en les seves anteriors històries d'elements intrigants (Casa de títeres, La casa del torreó) , però en aquesta ocasió, el llibre va més enllà, no només té un estil misteriós i intrigant, sinó que ens atrapa en la seva història, el passat de la protagonista, els interrogants que es van presentant a mesura que avança la narració, i tots els personatges que hi apareixen, que donen un toc més lúcid i interessant a l'argument.

No voldria fer spoilers, però cal remarcar-ho, per si no ha quedat clar: Isabel del Río fa màgia amb les seves paraules, no hi hi cap altra manera de dir-ho. És una jove autora capaç de deixar-te bocabadat, amb ganes de més a cada pàgina, i fa que un mer giravolt inesperat transformi tot allò que creies entendre. Les seves paraules estan repletes de misteri, de realitat i màgia mesclades d'una manera fascinant, gairebé espontània, natural.

Passats misteriosos, records que creies oblidats, esdeveniments inesperats i mil coses més t'esperen en aquesta novel·la.



LA HISTÒRIA


La història de La vident de la lluna plena és un dels llibres més originals que he llegit en els últims mesos, i no puc dir altra cosa que el que ja he dit: m'ha agradat tant, que voldria no haver-lo llegit per tornar a començar-lo de zero. És un llibre que no només parla d'amor i de misteri, sinó també de records d'infància, de frases i pensaments a cada capítol que et fan aturar-te i reflexionar, de tarot, de mentalisme, de màgia, i de mil coses més que no pensaves que podries trobar en una sola novel·la.


L'estil de la novel·la és senzill i alhora atractiu, elegant i majestuós en tots els sentits. La presència constant dels carrers i paisatges de la ciutat de Barcelona converteixen aquesta història en un mapa misteriós on cada carrer pot amagar un secret. Una visió diferent de la ciutat, que atrapa al lector des del primer mot, i que no vol deixar anar fins que s'arriba a la darrera pàgina.


FRASES 


Inici: Em coïen els ulls d'haver estat plorant, tot i que no recordava per què. El fred em feia encongir-me, abraçant-me a mi mateixa. Dins meu, un buit que només s'omplia d'incertesa. Era negra nit. Els núvols no em deixaven veure més enllà de les mans. Tot era obscuritat. Però de sobte la claror de la lluna plena els va travessar, fent-los miques amb la seva llum. Davant meu, un home caminava cap a mi amb passes segures sobre l'aire. El seu rostre romania ocult per la lluna i les seves faccions eren foscos interrogants.


No hi ha màgia més gran que la que porta un fill a la teva vida, i mai m'he penedit de deixar-ho tot enrere per tu. Ara vull que sàpigues qui ets i d'on vens. He vist la teva tristesa i sé que no pots viure sense saber quin és l'origen d'aquests somnis que et persegueixen.


El que compta no és el que busques, sinó els ulls amb què mires. No hi ha impossibles, només improbables.


Un sentiment de neguit s'havia instal·lat al meu interior. De sobte, les persones que donaven sentit a la meva realitat eren un misteri per a mi.


Els Encants eren una barreja de gent i d'objectes, de mirades capcioses i desitjos incomplerts, de possibilitats perdudes i records oblidats. Allà era possible trobar-hi qualsevol cosa; si sabies mirar, és clar.


Va despenjar-se per una escala atrotinada que devia ser allà des de la creació del mercat i va abraçar-me amb força, entre aquells braços robustos que abans m'aixecaven per l'aire i em feien creure
que estava resguardada de tot mal.


El seu somriure declarava que tot anava bé, però els ulls el delataven com sempre, i em recordaven que ell també patia.


No hi havia ni una ànima. Semblava com si la pols i les arnes s'haguessin cruspit tota vida.


Tens una gran vida al davant, no furguis en el passat.


La sensació que algú m'observava era molt forta, però no hi havia ningú més a l'habitació. Només hi era jo, i aquell llibre que feia molt de temps que era sota la prestatgeria.


Vaig mirar el gest del cap de les aus, que semblaven tan a prop i a la vegada tan llunyanes, com si s'amaguessin secrets l'una a l'altra, com si hi hagués una cosa que les separés.


Aquella història cada vegada em semblava més inversemblant. Com era possible que les cartes de la baralla que m'havia llegat la mare fossin just on jo mirava?


Era possible que el meu oncle m'estigués amagant alguna cosa? O simplement començava a veure fantasmes on no hi havia més que ombres?


Duia la confusió com una jaqueta que no em deixava sentir allò que m'envoltava. Per més que hi donava voltes, no s'aclaria res.


Era això el que feien les mentides? No et deixaven volar ni deixar la pena enrere? T'ofegaven.


La nit de Barcelona ara em semblava misteriosa i críptica. Qui era aquell home i què tenia a veure amb la meva mare?


De vegades ens cal fer neteja per continuar endavant. Entafonem tantes coses i pensaments a la motxilla, que ens enfonsem en la nostra autocomplaença. Creiem que ho sabem tot i no ens queda
espai per a res de nou.


La porta va cedir. No crec en les casualitats. La meva àvia deia que tots estem connectats i que el que creiem una coincidència és en realitat un d'aquests fils que es creuen.



La boira era cada cop més densa en la meva ment. Ja no era capaç de pensar amb claredat. L'indici de certesa que havia albirat feia un parell d'hores ara es difuminava amb un pànic creixent. Em sentia perduda, amb la sensació que tot canviaria i que la meva vida deixaria de ser el llenç que jo creia per esdevenir un puzle en què les peces ja no tornarien a encaixar.


 

Compartir este post

Repost 0
Daniel Miralles Robert Casajuana
Comenta este artículo

Comentarios

SMILE

http://38.media.tumblr.com/e4996810c26cad704dcb7f0b47e3d76d/tumblr_n65c4xylDD1tole21o1_500.gif

...Hi ha moltes coses per sentir...

 

 

 

The Raven Boys, MAGGIE STIEFVATER

J.DICKER

"Dues coses donen sentit a la vida: els llibres i l'amor".

 

JOEL DICKER

 

I wonder

"I wonder how many times you've been had

And I wonder how many plans have gone bad

I wonder how many times you had sex

And I wonder do you know who'll be next

I wonder I wonder wonder I do"

 

Rodriguez

 

Un dels meus llibres preferits

...Hi ha tantes coses que es tornen boniques quan te les mires bé...

 

...Hi ha coses que és millor deixar enterrades i oblidades...

 

 

...Al cap i a la fi, fer-se gran és qüestió d'aprendre a mantenir-se en el bàndol dels que riuen...

 

...Si penses que hi haurà demà, s'esvaniran les teranyines i les penes....

 

 

Si no em desperto, LAUREN OLIVER

"EL AMOR ES LA DROGA DEFINITIVA"


 

 

 

BRYAN FERRY

Frases

...La joventud es una novia caprichosa. No sabemos entenderla ni valorarla hasta que se va con otro para no volver jamás...

 

 

Juventud de Homero


 

Marina, CARLOS RUIZ ZAFÓN