Aquest és un dels meus llibres preferits. Sempre que puc el rellegeixo, hi penso, el somnio. És màgic pel que diu i pel que no diu, per la seva història i els seus diàlegs, pel missatge ocult i el missatge no tan ocult. Alguns no hi veuen res, però jo hi veig molt, hi veig més cada cop que el llegeixo. Aviat me'l hauré de comprar, perquè m'encanta. Llegir em fa feliç. Però llegir Antoine de Saint-Exupéry em fa immensament feliç. 

FRASES

"Quan el misteri és massa impressionant, no t'atraveixes a desobeir. "

"Per molt absurd que semblés, a mil milles de qualsevol lloc habitat i en perill de mort, em vaig treure de la butxaca un full de paper i una ploma.

-Dibuixa'm un be. (...) Vull un be que visqui molt de temps.        

-Això és la caixa. El be que vols és a dins.

Van ser paraules dites per casualitat que, de mica en mica, m'ho van revelar tot."

-M'agraden molt les postes de sol. Anem a veure'n una...          

-Però hem d'esperar...     

-¿Esperar què?        

-Esperar que es pongui el sol."

"Conec un planeta on hi ha un senyor de color vermell fosc. No ha olorat mai cap flor. No ha mirat cap estrella. No ha estimat mai ningú. No ha fet mai cap altra cosa que sumes. I tot el dia es repeteix, 

igual que tu: “Sóc un home seriós! Sóc un home seriós!”, i amb això s'infla tot d'orgull. Però no és cap home, és un bolet!"

"Fa milions d'anys que les flors fabriquen espines. Fa milions d'anys que els bens igualment es mengen les flors. ¿I resulta que no és seriós intentar entendre per què s'esforcen tant a fabricar unes espines

que no serveixen mai de res? ¿No és important la guerra dels bens i les flors? ¿No és més seriós i més important que les sumes d'un senyor vermell i gras? I si jo conec una flor única al món, que no 

existeix enlloc fora del meu planeta, i un be remenut la pot destruir així d'un sol cop, un matí, sense ni adonar-se del que fa, no és important, això!

Si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar en milions i milions d'estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se les mira. Pensa: “La meva flor aquí, en algun lloc...” Però si el be 

es menja la flor, per ell és com si, tot d'un plegat, totes les estrelles s'apaguessin! I no és important, això!"

"No sabia com arribar-hi o com trobar-lo. És tan misteriós el país de les llàgrimes!"

"-No te'n vagis, et faig ministre!   

-¿Ministre de què?    

-De...de justícia!     

-Però si no hi ha ningú per jutjar!  (...)    

-Doncs et jutjaràs a tu mateix.-va respondre el rei.- És la cosa més difícil. És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic savi.

-T'admiro- va dir el petit príncep, arronsant una mica les espatlles .- ¿però de què et pot servir, això?"

"-¿Què hi fas, aquí?-va dir al bevedor, a qui va trobar instal·lat en silenci davant d'una col·lecció d'ampolles buides i d'una col·lecció d'ampolles plenes.    

-Bec.- va respondre el bevedor amb aire lúgubre.

-¿Per què beus?-li va preguntar el petit príncep.    

-Per oblidar.-va respondre el bevedor.   

-¿Per oblidar el què?-va voler saber el petit príncep, que ja el planyia.     

-Per oblidar que tinc vergonya-va confessar

el bevedor, acotant el cap.   

-¿Vergonya de què?-va demanar el petit príncep, que tenia ganes d'ajudar-lo.    

-Vergonya de beure!-va concloure el bevedor, que es va tancar definitivament en el silenci."

"-¿I què en fas dels estels?      

-¿Que què en faig?    

-Sí.     

-Res. Els poseeixo.     

-¿Poseeixes els estels?   

-Sí.       

-Però si ja he vist un rei que...      

-Els reis no posseeixen res. "Regnen sobre". És molt diferent.

-¿I de què et serveix posseir els estels?    

-Em serveix per ser ric.     

-¿I de què et serveix ser ric?     

-Per comprar altres estels, si algú en troba.

Jo-va afegir.-tinc una flor i la rego cada dia. Tinc tres volcans i els escuro cada setmana. Perquè també escuro el que està apagat. No se sap mai. Els és útil als volcans i li és útil a la flor, que jo els 

posseeixi.

Però tu no ets útil als estels."

"-També tinc una flor.   

-No apuntem les flors-va dir el geògraf.    

-¿Per què no? És el més bonic!      

-Perquè les flors són efímeres.   

-¿On són els homes? M'hi trobo una mica sol, al desert.       

-Entre els homes també et trobes sol.-va dir la serp.     

-Ets una bèstia ben curiosa-li va dir al final.- prima com un dit...      

-Però sóc més poderosa que el dit d'un rei.-va dir la serp.

-¿Per què parles sempre amb enigmes?      

-Els resolc tots -va dir la serp."  

"-Adéu.-li va dir.    

-Adéu.-va dir la guineu.-Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

-És el temps que has perdut amb la rosa, el que la fa tan important."

"-¿Ja tornen?-va preguntar el petit príncep.- ¿Que no estaven contents, allà on eren?     

-No s'està mai content allà on s'és.-va dir el guardaagulles.

-Els nens són els únics que saben què busquen.-va fer el petit príncep.- Perden el temps amb una nina de drap, que es converteix en una cosa molt important, i si els la prenen, ploren...

Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'empases una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.   

-¿Per què vens això?-va dir el petit príncep.   

-És un gran estalvi de temps.-va dir el venedor.- Els experts han fet càlculs. S'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.    

-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?      

-Cadascú en fa el que vol...     

"Jo, es va dir el petit príncep, “si tingués cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil·lament cap a una font.”

L'aigua també pot ser bona per al cor -Les estrelles són boniques, gràcies a una flor que no es veu...

-El que fa bonic un desert- va dir el petit príncep - és que en algun lloc amaga un pou...

El que veig només és una escorça. El més important és invisible..."

-El que és important, no es veu...         

-És clar...       

-És com amb la flor. Si estimes una flor que està en una estrella, a la nit és agradable mirar el cel. Totes les estrelles tenen flors.

-Tu tindràs estrelles com no en té ningú...    

-¿Què vols dir?     

-Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles,per a tu serà com si totes riguessin. 

Tindràs estrelles que saben riure!  (..) I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs contant d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades

obriràs la finestra, perquè sí, per gust...I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: “Sí, les estrelles sempre em fan riure!” I es pensaran que ets boig. 

T'hauré fet una mala passada... (…) Serà com si en comptes d'estrelles t'hagués donat un piló de cascavells que saben riure...

Serà bonic, saps. Jo també miraré les estrelles. Totes les estrelles seran pous amb una politja rovellada. Totes les estrelles em donaran de beure.... 

Aquí és on el petit príncep va aparèixer a la terra, i després va desaparèixer. Mireu atentament aquest paisatge per tal d’estar segurs de reconèixer-lo si un dia viatgeu a l’Àfrica, al desert. 

I, si resulta que passeu per aquí, us ho prego, no aneu de pressa, espereu-vos una mica just a sota de l’estrella! Si aleshores un nen

se us acosta, si us riu, si té els cabells d’or, si no respon quan li feu preguntes, ja endevinareu qui és. Sigueu amables! No em deixeu així de trist: escriviu-me de seguida dient que ha tornat…"