Hi ha llibres màgics, únics, que llegeixes sense poder fer més que llegir-los, perquè són senzills, propers i amens com uns braços entremaliats i càlids, suaus i tendres, que et resulten familiars i reconfortants abans que t'embolcallin.Blanc com la neu, segona part de la primera part Vermell com la sang, continua la història de la incansable Lumikki, en una nova investigació entre grups sectaris encara més arriscada i convincent.Encara estic llegint aquest llibre, per això no m'allargaré més explicant-ne els detalls. Sense més dilacions, us deixo amb algunes imatges, citacions que no puc oblidar i que m'agradaria compartir aquí.