Fem el que fem la veritat se l'emporta el vent i al final arribem al final imminent. Fem el que fem odiem i fem i no ho entenem. Suplim el que ja no tenim sovint. Fingint saber d'on venim, d'on procedim, d'on sortim. Ens bevem com aigua les ampolles per oblidar les cabòries i endinsar-nos en altres històries banals, menys reals i més transitòries. Fem el que fem tenir pèls a sota les aixelles o a les cames és antihigènic i fastigós si ho fan les dones o les noies, però fem el que fem no ens immutem i mai serà fastigós un ós pelut igualment. Mai denunciarem que fa malament aquell home que ensenya els seus pèls al vent. Però si ho fa una persona del sexe valent ho veiem dolent per culpa d'un cànon que no entenem d'una estètica que reinventem i aniquilem contínuament com ho fem amb la Terra i l'altra gent que ens esguerra el camí cap al nostre èxit imminent. Fem el que fem menyspreem la dona que ens dóna vida des del nostre naixement. Els forçuts han de ser els homes, que no han parit ni un ou. Fem el que fem ho estem fent malament. Destrossem tot el que respirem i ens alimenta, l'arbre i l'aigua i l'aire i la dona. Què més en dóna. Tant és. Som així de cruels i no s'hi pot fer més. O potser sí. Però no volem. Fem el que fem, la majoria destrossem allò que ens ha creat. Fem el que fem, oblidem el passat i la bondat. La majoria. La minoria no sé on s'ha ficat. Potser estic dient una barbaritat. Espero que surti aviat. I que això no sigui un trist comiat. Que algú aixequi el cap i ens faci costat. Que totes les injustícies i pensaments abusius i violacions i desproporcions i aniquilacions s'hagin acabat. Que res excusa l'assassinat i la maldat. No provoca el delicte la víctima vestint-se amb llibertat, franquesa i lleugeresa, sinó el violador agressor i malalt del cap. Els que demanen que elles ensenyin menys per bé comú són tan mesquins i assassins com aquests primers. Que algú ens expliqui qui els ha educat. Que tornem a començar des de la bondat.