M'atemoreixo pensant que no em mereixo seguir-me governant per un estat dictatorial que maleeixo. No som tants pocs. M'atemoreixo per mi mateix i sobretot per tots. M'entossudeixo en creure que vull veure el que mereixo. M'enalteixo pensant que no ens podem deixar sotmetre per un poder que ens condemna i ens fereix clavant-nos cada cop més profundament una espasa a les nostres esquenes. Con si fóssim esclaus d'una colla de babaus que ni em representen ni em comprenen ni tan sols em mereixen. Demanar, des de la nació fosca de repressió i corrupció gloriosa, que els catalans no votin és una idea tan fastigosa i penosa com odiosa.La meva esperança és que sortim d'aquest circ de prohibicions amb les dues nanses del bol. Amb les dues ales del vol. Serem lliures. Serem tot allò que la gent delinqüent no vol.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/image%2F1394106%2F20180127%2Fob_4bc7e3_portada.jpg)
