Overblog Seguir este blog
Administration Create my blog
27 noviembre 2014 4 27 /11 /noviembre /2014 18:19

Hi ha l’ara i el demà, el que ve i se’n va,

Hi ha el dia a dia, la via cap a la monotonia,

Hi ha la càlida flama del sol que abrasa,

Hi ha tot el que cansa i pesa massa,

Hi ha tot el temps perquè caminis,

Hi ha decepcions, sons, racons,

ponts, roncs, fons, mons i ocasions,

Hi ha la vigília que desdibuixa els somnis,

Però també hi ha

En una sortida

El seu somriure

 

On vull viure.

Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
14 noviembre 2014 5 14 /11 /noviembre /2014 23:50

.

.

.

 

Res és fàcil o difícil, tot és com tu vulguis que sigui, si ets prou fort o forta per voler-ho de veritat. 

No sempre fas el que vols, no sempre vols el que fas. Perquè hi ha coses que no canvien tan fàcilment, perquè hi ha facilitats que no pots evitar. Cada dia aprens i desaprens, comprens i recordes i entens i tems, t’equivoques i et penedeixes d’alguns esdeveniments. Però també descobreixes que ets un altre, diferent, pacient, conscient, atent, valent, sent al present, en comparació al que erets fa un moment. 

Fa temps vaig despertar de matinada amb la flassada embolcallada per apuntar aquestes paraules amagades a la pàgina que no vaig voler ensenyar-te, paraules que són onades calmes que vessen llàgrimes i que travessen com bales. 

Tot això que hem dit, abans que pugui adonar-me’n, haurà desaparegut per sempre. No tornaré a trobar-ho fins d’aquí a molt de temps, i em perdré buscant-ho encara més temps, del que em pugui imaginar ni tan sols ara. Però potser per això mateix val la pena viure-ho.  Si no ho hagués viscut, no t’hauria trobat.

Ja ho diu, el gran Albert Espinosa: “Per viure, cal viure.”

Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
13 noviembre 2014 4 13 /11 /noviembre /2014 19:38
Larus ridibundus. "La gavina riallera". 

.
.
.
Tu i jo i els larus, 
tu i jo mirant-nos.
Segons el latinus,
Eren ridibundus.
Els sentíem divertint-nos
escoltàvem la seva enteça 
per menjar una bona presa
potser un o dos peixos
del mar on no hi ha esquerda.
Ens sentíem a nosaltres mateixos
bategant els cors intensos,
com un bes sense pressa,
com una abraçada emesa, 
com una flor creixent sense fressa,
com el volar de la roba estesa,
com el cant que una gavina resa,
com un somriure que no cessa,
com la ridibundus quan em beses.
Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
12 noviembre 2014 3 12 /11 /noviembre /2014 14:14
A vegades és moltes vegades i a vegades és poques vegades.
A vegades tanco els ulls per veure’t i altres obro els ulls per veure’t.
A vegades n’hi ha prou amb una mirada per poder sentir tot el que no s’ha parlat encara. 
A vegades val la pena callar i escoltar-se, bategant calent al vals lent d’una garsa al vent.
A vegades prou paraules són massa i massa paraules són prou. 
A vegades abraçades les persones i altres estones fent males cares.
On anem, quan dormim? On dormim, quan anem?
Què pensem, quan callem? Què callem, quan pensem?
Què sentim, quan mirem? Què mirem, quan sentim?
Hi ha cançons dins del llac dels sons sense fons, o és al llac del cor sense fons on hi ha cançons?
Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
11 noviembre 2014 2 11 /11 /noviembre /2014 23:27
Quan parles oblido
potser per sempre
que hi ha tristesa.

Quan mires
sento com s’atura
tota la natura.


Desplega les ales
el meu cor petit
quan sent el teu pit.


Un crit al cel
Sospirant la mel
dels teus llavis de carmel.


El que vull més
més vull que el
que et vull dir.
Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
10 noviembre 2014 1 10 /11 /noviembre /2014 19:24
No sé dir amb prou grat
no puc expressar amb prou esclat
com de lluny es veu el blat
com de bonic és sentir-se estimat
i què és el que he trobat.
Però tu, ara has arribat
per fer canviar el meu estat
per esclatar com el tap
que algun begut ha destapat
lluny de tot, arraconat
en una ombra de la ciutat
on abans ni ara no hem estat.
El que he trobat
és el que m'ha mancat.
Potser ara ha arribat
l'ara que havia buscat.
Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
10 noviembre 2014 1 10 /11 /noviembre /2014 19:12

 

Us parlaré breument de mi

amb unes paraules deixades aquí.

Daniel Miralles és pseudònim

vingut en part en homenatge

pels llibres del prestatge

d'un autor homònim

també com a anònim.

Què puc dir sobre mi,

que no sigui massa dir?

Sóc com un amant 

dels llibres i les vides

que estima sense raó

buscant el diamant

sempre endavant

en el cor del so

de la paraula

sovint semblant faula

i que escric

vivint aquest embolic

d'històries i amors

que mai ha finit

on s'originen els records.

 

 

 

Qui vulgui contactar amb mi, pot fer-ho a través de la següent direcció :)   :

 

danielmirallesss@hotmail.com

 

També deixo la meva pàgina de Facebook:

 

https://www.facebook.com/pages/Daniel-Miralles-Overblog/430502923641597

Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
10 noviembre 2014 1 10 /11 /noviembre /2014 19:08

 

Busco buscant la busca que busca

i et trobo trobant el que troba la trobada.

Busco buscant buscat el que busca

i et trobo trobant el que torna la tornada.

Busco brusc el bus que busca

i et trobo torbada tornant tombada trobada.


Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
9 noviembre 2014 7 09 /11 /noviembre /2014 00:10

PLE D'AMOR

 

Ple d'amor és el meu cor, quan no sap d'on surt tot un món que està venint per mils camins i s'estan unint en un de sol com un raig que no vol parar de lluir com el vol de la papallona que aviat ha de morir en un instant on hi ha el davant i el meu cor ple d'amor.


Ple d'alè serè que vull tenir aquí amb mi avui per si demà no ve el que ha de venir.

 

Ple d'amor i ple de tot, com el foc que ardent pacient atent conscient que va creixent de buit a petit dins del meu petit encongit pit que es fa gran quan sent a prop el rugit roig del llavi on clavi per fi el meu desig infinit cap a tu, si te'm vols endur a l'univers infinit que és el teu somriure - on vull viure i adormir-me -guarnit pels teus silencis i el teu esguard que em fa covard i alhora saltar com un isard o com el meu cor ple de tot i ple d'amor.

 

Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo
8 noviembre 2014 6 08 /11 /noviembre /2014 23:32

 

 

Silenciós

 

De sobte, la biblioteca va quedar a les fosques. Per un moment, no es va sentir res. I això que normalment ja hi ha silenci, a les biblioteques. Però aquesta vegada el silenci va abraçar-ho tot, com una mà invisible maquiavèl•lica que vol endur-se totes les paraules. Quan els llums es van encendre, els presents no van ser capaços de tornar a parlar mai més. El silenci havia sigut massa bonic per ser trencat. Les paraules mai arribaven a expressar la plenitud del silenci, la serenitat de dos parells d’ulls que es miren, dos somriures que es troben, dues ànimes que es toquen, dos mons que xoquen per crear-ne un altre de millor, dos éssers que s’estimen sense condicions. 

De sobte, el món va ser silenciós. Tot gràcies a la biblioteca que, de sobte, va quedar a les fosques.

Repost 0
Daniel Miralles Daniel Miralles - en Poesies
Comenta este artículo

SMILE

http://38.media.tumblr.com/e4996810c26cad704dcb7f0b47e3d76d/tumblr_n65c4xylDD1tole21o1_500.gif

...Hi ha moltes coses per sentir...

 

 

 

The Raven Boys, MAGGIE STIEFVATER

J.DICKER

"Dues coses donen sentit a la vida: els llibres i l'amor".

 

JOEL DICKER

 

I wonder

"I wonder how many times you've been had

And I wonder how many plans have gone bad

I wonder how many times you had sex

And I wonder do you know who'll be next

I wonder I wonder wonder I do"

 

Rodriguez

 

Un dels meus llibres preferits

...Hi ha tantes coses que es tornen boniques quan te les mires bé...

 

...Hi ha coses que és millor deixar enterrades i oblidades...

 

 

...Al cap i a la fi, fer-se gran és qüestió d'aprendre a mantenir-se en el bàndol dels que riuen...

 

...Si penses que hi haurà demà, s'esvaniran les teranyines i les penes....

 

 

Si no em desperto, LAUREN OLIVER

"EL AMOR ES LA DROGA DEFINITIVA"


 

 

 

BRYAN FERRY

Frases

...La joventud es una novia caprichosa. No sabemos entenderla ni valorarla hasta que se va con otro para no volver jamás...

 

 

Juventud de Homero


 

Marina, CARLOS RUIZ ZAFÓN