Et convido a un...Croissant. Sempre és mai i sempre tinc exàmens i sempre últimament escric i sono prepotent i inconscientment tràgic i tristament insolent i valent i estic content. No sóc res d'això. Encara estic sent. Ni tan sols no estic "en construcció". No hi ha obres en aquest paratge. No hi ha més reis ni patges. Tinc exàmens. Tinc exactes. Dies exactes. Dies d'exàmens. Escolto música i escric. Escolto paraules i ric. Tinc exàmens. Busco arbres. Tinc cames. Tinc ganes. No entenc de què va aquesta parrafada. No entenc com comença ni tampoc con s'acaba. Tinc exàmens. Dels que puntuen. Tinc setmanes. De les dures. No m'amoïno. I tant que sí. Em menteixo. És divertit. Escric bé. No guanyo res. Escric exàmens. Tinc aranyes. Per què no pares? Per què no calles? Perquè no calles. T'encalles. Tothom, tothom té exàmens. Això no és res d'interès. Això són pansits pensaments. Tinc exàmens. Tinc paraules. Tinc massatges. Tinc missatges. Tinc pena. Tinc tema. Tinc vena. Tinc poques rimes smb la paraula exàmens. Per què llegiu aquestes paraules? L'altre escriu bé. Jo ho faig malbè. L'altre dia vaig saber. Que no havia guanyat res. Fa un mes vaig treure un tres. Tinc exàmens. No em preocupa. Tinc pets. Te'ls aguantes. Tinc exàmens. T'hi escarrases. T'examines. I no veus res. Au; vés. No val res. El que escrius és monòton com el que vius. Ja no t'agrada ni l'albada ni la mirada de la teva estimada imaginada. Ja no t'agrada tenir exàmens. Examants. Ex-a mans. Ex. Quin fàstic. De què vas? Què dic? Tots tenim exàmens. Ningú llegeix les meves paraules. Ho tornaré a provar. Ehem, ehem. Bona nit. Hauria d'estar roncant, però aquí estic, ficat i embolcallat a dins del llit. Dins? Segur? Calla. Ets dur. De pelar. Ex. Exàmens. Tinc ex amants i exàmens. Però ballo. Però callo. Perquè aquí estem. Molts marxem. Jo tinc ex...D'acord. Sóc un pesat. Ja ho deixo enterrat. Aparcat. Aparca't. Suposo que demà serà un nou...examen. Calla. No hi pensis. No et vencis. Tots tenim exàmens. No en fem drames. No ploreu. Vaig a buscar els mocadors. No ho sabrà ningú. I aquella cançó: "No patiuuuu, que no esteu sools; no patiu, que per mirar d'alleugerir-ho..."