10 noviembre 2014
1
10
/11
/noviembre
/2014
20:24
No sé dir amb prou grat
no puc expressar amb prou esclat
com de lluny es veu el blat
com de bonic és sentir-se estimat
i què és el que he trobat.
Però tu, ara has arribat
per fer canviar el meu estat
per esclatar com el tap
que algun begut ha destapat
lluny de tot, arraconat
en una ombra de la ciutat
on abans ni ara no hem estat.
El que he trobat
és el que m'ha mancat.
Potser ara ha arribat
l'ara que havia buscat.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/http%3A%2F%2F4.bp.blogspot.com%2F_-kmKADU3-F8%2FTN2G5sVKDZI%2FAAAAAAAAjSM%2F-rIaX0oBIIY%2Fs1600%2Fwave_5.jpg)
/http%3A%2F%2Fsp5.fotolog.com%2Fphoto%2F53%2F10%2F55%2Fmevalemangos%2F1229996793417_f.jpg)
