Sol. Alço el vol. Foc. Això és el que sóc. Tu ets lluna. Ets petita i tossuda. Però de mi saps poc. No ho saps tot.  Jo no valc poc. Jo vaig sempre a joc. Mai no perdo i sempre moc. El foc sóc. Més fort que un roc. Ballar a poc a poc. Lluna. Tu i l'espuma. Sentir-te ben a prop. Voler fondre'm amb l'or. Després riure ben fort. D'acord. Fort. Ben fort. Foc. Passar de roc a foc. De foc a roc. De nino a ninot. De guanyo a guanyo tot. Somriure com un ninot. Sentir que el cap no pot. No pot seguir el joc. Foc. Aquí i enlloc. Arreu. Dins meu. Per tot. Mai poc. Avui com ahir. Sempre i tendre. Seguir sense fi. Pensar en com gaudir. I després perdre el camí. Per encendre el nom destí. Foc. Juguem a poc a poc. Jugaré amb tu o tu amb mi. Ets la lluna de la nit. El meu somriure petit s'ha exhaurit. Ara és una rialla que no calla. El teu alè no fa el pes. Res és més i pot res com el meu foc. Enterra'm. Llença'm aigua. Mulla'm i despulla'm. No ho vulguis creure, Merla. No gosis no entendre. Que no perdo mai. Que vaig sempre a cavall. Que jo duc el meu ball. Ja pots deixar el treball. No sé més que guanyar i deixar que perdis sense parar. Vaig néixer en un casino. Vaig obrir pas entre les flames i el vòmit del meu timo. Foc. Tu llences rocs. Jo sóc el foc. Lluna. Lluna de plàstic. No em fas res. Ni tan sols fàstic. Jo sóc el sol. Arranco el sòl. Tothom em vol. Faig el meu vol. Sóc etern i la gent se'n dol. Escalfo molt i tu no fas ni fredor. Ets una lluna i jo ho sóc tot. Suposo que entens els jugadors del partit. Jo moc fitxa. Jo em trec el moc i tu t'hi fixes. Jo em moc i tu sospires. No pensis que penses guanyar. No saps quin jugador t'has trobat. Una flama i tot s'haurà acabat. Jo començo el joc. Jo moc fitxa. Tu tremoles. La flama et trepitja. L'escalfor guanya la foscor. Tu fas mitja. No et mous. No dius ni mitja. Jo penso en guanyar. Jo penso en cremar. Tu tremoles sota l'ala. Ets la lluna insalvable. Suposo que entens la jugada. No tens opcions. Ves a buscar els teus peons. Jo mentre, dels teus jocs en faig maratons. Mers passatemps que m'omplen menys que un respall de dents. Menys que un plat ben presentat d'un sortit ennumerat d'escuradents. Valents intents. Lluna. Bruna. Escuradents sense carn és sinònim dels teus encants. Ja n'he vist abans de més lluents. Jo jugo i guanyo. No faig miraments. Jo somric i ric i no enganyo. Agafa els teus intents dolents. Agafa els escuradents valents. I renta't les dents. Els teus moviments, lluna, davant meu, resplandent, són meres pessigolles. Foc. No sóc poc. El teu joc no és res. El teu foc no escalfa ni es panseix. No tens res contra el meu foc. No em crec el teu moc. No brilles gens. Lluna. Per no dir menys. Per no dir més. Foc. Fins aquí les instruccions del meu joc. Jo de tu, m'adormiria i fugiria a poc a poc. No sigui que et cremis d'un cop i et vingui singlot. He vist llunes més ardents. No m'il.lumines gens. Pateix buscant altres entreteniments. Han sigut uns maldestros intents de brillar en aquesta nit que ja ha finit. Dorm al teu llit. El teu petit llit. Cohibit. Jo dormo al meu. És el meu trofeu. És calent com la meva ment. És un llit valent perquè no precisa la teva tènue llum incandescent. Lluna, bruna, massa dura i superficial per poder brillar com cal. Fas venir pena fins i tot fingint el que no et cal. Ni tan sols les estrelles et volen cap mal. No és cap homenatge al teu servei. No et pensis que estic fent-me vell. Remarco, sóc el novell. Sóc el rovell. Tu no arribes ni a fer ombra a la closca ni a la meva pell. Sóc el foc. Tu no entres ni d'aprop al meu joc. Has perdut abans d'haver nascut. Em sap greu que no hagis pogut. Suposaré que ha sigut entretingut. Almenys jo m'he rigut. El meu foc s'ha merescut. Tinc el somriure més sorrut. Sóc el més calent i ardent i valent que mai ha aparegut en cap moment dins de cap ment. Així em despedeixo. M'acomiado. Faig barbarismes. Escric anant al lavabo. I ric mentre surt... Subtilment. Ardentment. Atentament. Foc. Paper primer. Cadena avall suaument. Atentament. Foc. Aquest és el meu joc.