Màgia. La meva màgia és sentir que sóc ara qui vull ser, que volo amb la ment sense ànsia, que obro i tanco quan ho necessito la meva caixa, on guardo totes les idees que tenen gràcia i que són belles com les faccions de les persones d'Àsia. Quan escric i prenc camí amb les paraules que surten amb empentes i a les palpentes del meu pit, quan buido el cap i el pap sentint-me un mag, creient que les històries que pinto sense colors són nòries de tristors que giravolten amb el temps i esdevenen veritats ardents, quan faig màgia sense caure en la desgràcia és quan més m'atanço a mi mateix. La meva màgia és creure que valc més del que diuen altres valents, la mateixa que raja com l'aigua del riu, amb la fluidesa de la saviesa sense pretenció ni falsa modèstia. Quan escric i dic el que penso i no expresso amb la veu, sento que visc al mateix temps dins i fora meu, que el meu cor s'asserena i seu, que el temps es desfà com la neu i esdevé aigua per tornar a enlairar-se fins a tornar a ser l'alè de la flor de les ombres i les formes uniformes dels núvols.
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)
/image%2F1394106%2F20180127%2Fob_4bc7e3_portada.jpg)
